Robòtica sexista
Els robots, uns objectes inanimats que no són més que trossos de metall, plàstic i cables, tenen gènere? En principi la resposta és clara: no en tenen perquè el gènere és quelcom intrínsec a la vida. Tot i així, els humans tenim la tendència natural de catalogar-los com a femenins o masculins. Però, per què fem això? L’investigador singapurès Tay Tiong Chee de la “Nanyang Technological University” opina que és degut a que sempre busquem, sense tan sols pensar-hi, una associació amb nosaltres mateixos en tot allò que ens pot semblar confús. Per tant, el fet d’associar als robots un gènere determinat fa que els sentim més propers i els acabem humanitzant per tenir-hi més confiança.
En principi, el fet de pensar que un robot és home o dona no hauria d’afectar en absolut al seu funcionament i tampoc hauria de tenir cap rellevància en el nostre comportament envers ell. Però un estudi realitzat per la professora de psicologia alemanya Friederike Eyssel, de la “Germany’s Bielefeld University”, ha demostrat que els trets facials afecten a la percepció que tenim dels rols dels robots segons semblin més femenins o masculins. La universitat va desenvolupar un cap robot anomenat Flobi que podia canviar els seus trets facials (cabell llarg i llavis carnosos per una aparença femenina, cabell curt i llavis més prims per una aparença masculina) i va realitzar un estudi amb diferents participants per conèixer quines característiques i funcions relacionaven amb una forma i altre. El resultat va ser, (sorpresa!), que els judicis dels participants encaixaven a la perfecció amb els estereotips de gènere que tenim avui en dia.
Robot Flobi masculí / Font: CITEC Bielefeld
Robot amb trets masculins. Característiques relacionades amb la formalitat i alts càrrecs. Van dir que era dominant i organitzat.
Robot Flobi femení / Font: CITEC Bielefeld
Robot amb trets femenins. Característiques relacionades amb la empatia. Van dir que era amigable i afectiva.
Els participants també van escollir funcions estereotipades pel robot masculí i el femení. Del primer, deien que podia servir per a transportar coses, reparar objectes o fer d’agent de seguretat. Del segon, que podia cuidar nens o ancians i ser professora.
Aquest estudi demostra el que venim parlant des de fa temps al blog: els estereotips que tenim amb els robots segons semblin femenins o masculins responen als prejudicis que tenim a la nostre societat, que cada cop semblen estar encara més arrelats. Si associem funcions i característiques determinades com a masculines o femenines (sempre segons els estereotips de l’entorn que ens envolta) als robots, que en principio no tenen cap gènere per si mateixos, no farem més que augmentar els prejudicis de la gent envers els rols de gènere.
Potser el primer pas cap a un món sense estereotips d’homes i dones seria començar a fabricar robots que trenquin amb les associacions de rols predeterminades i facin entendre a la societat que el gènere no està relacionat amb les capacitats personals de cada individu.
Demostració de com es canvia la cara del robot / Font: CITEC Bielefeld
Activitat per a realitzar el pròxim dia a classe
Busqueu un exemple de robot o ajudant virtual i expliqueu als vostres companys/es quin és el seu gènere, quines són les seves característiques i quines funcions realitza. També heu d'analitzar si el seu rol està o no estereotipat i per què.
